Solos en el inmenso corredor,
es tan fácil perturbar nuestra quietud.
Cualquier cosa nos hastía.
Es tan difícil, también para ti, leer cada signo
- polívoco, multífono, equívoco-.

Sereno o triste,
hay cosas a las que ya no respondo.
Es vano insistir.
 

7-9-1997
David Álvarez, Confusiones.

 
 
 

        interior  adj. Que està a la part de dins d'un cos, en l'espai comprès entre els seus límits; esp. no tocant a la perifèria (oposat a exterior o superficial). Tots els punts de la circumferència són equidistants d'un punt interior anomenat centre. Un pati interior. La part interior d'un edifici. Una província interior. La superfície interior d'una closca. cambra interior  Cambra que no dóna al carrer, a fora.  mar interior Mar dins un continent.  /  Relatiu o pertanyent a l'esperit, a la consciència, etc. Una vida interior molt rica.  // m. Espai comprès entre els límits d'un cos. L'interior d'un edifici. L'interior del cos humà. L'interior d'un tramvia.  /  Política interna d'un país. Ministre de l'Interior.  / FIG.  Conjunt de pensaments, de sentiments, etc., o part de la ment, que no s'exterioritza. L'interior de l'ànima. Ningú no pot penetrar en el seu interior.

Institut d'Estudis Catalans, Diccionari de la Llengua Catalana, 1995.

---

[Tornar a l'índex]